La primera trobada va ser grupal, però tot i això, Kujegi i jo ja vam poder coincidir en gustos (totes dues som més de ciències) i establir contacte. Una vegada fet això, ens vam veure al cap d'una setmana, i junt amb altres companyes del projecte, vam fer una bona passejada pel poble, trencant el gel. Després vam decidir repostar energia en una cafeteria del centre, i acabar d'explicar-nos més cosetes (parlant sobre dates d'aniversari, família, televisió, escola...)
Kujegi s'assembla tant a la tímida, inadvertida i dolça Mireia de la infància. No només coincidim en alguns gustos sinó també en carácter, totes dues ja ens està tot bé si els altres també es troben còmodes, arribant a ser massa autoexigents per poder quedar bé. A més, dins d'aquesta faceta de noia pacifica hi ha un bon embolic de nervis que ens fa ensopegar constantment. Que “patosilles” que som !!
Finalment, hem quedat dimecres a la tarda per anar al cinema i veure una pel·lícula. Tant Kujegi i Maiama han proposat Tintin, a veure si se'n surten amb la seva finalment.
